Dissabte, 16 De Desembre De 2017
Homenatge a la Vellesa, 6
Bellpuig - 25250
Telèfon: 973 32 04 08 
Fax: 973 32 10 87

Història

1 · 2 ...   »

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Foto

L'evolució històrica del terme s'inicia amb la cessió per part dels comtes de Barcelona -ja abans del 1079- d'un ample territori a ponent de Tàrrega, però la baronia de Bellpuig no es configura fins al 1139, quan el seu descendent Berenguer Arnau veié confirmada l'anterior donació i concretada la seva jurisdicció com a titular d'una baronia que havia de comprendre els llocs de Bellpuig, Sant Martí de Maldà, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golmés i les quadres de Montperler, i els Eixaders; encara al segle XV s'hi agregaren Utxafava, Linyola, la Cendrosa i els castells o partides de Bellestar i Almassor (dels termes actuals de Penelles i d'Ivars d'Urgell). Els Anglesola foren importants senyors en la contrada i llurs dominis s'incrementaren per la seva valuosa participació en la conquesta definitiva de la Catalunya Nova. Les pretensions dels senyors de Bellpuig sobre pobles del comtat d'Urgell feren aixecar amenaces d'excomunió des de Roma, però posteriorment intervingueren (Guillem d'Anglesola) en la creació de la comanda templera de Barbens (1161) i el 1224 Guillem (II) i Sibilia de Cardona fundaren el priorat de Sant Nicolau al terme de Fondarella. El 1386, en morir Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig i vescomte de Vilamur, sense descendència, heretà la baronia la seva germana Beatriu, vidua d'Hug (I) vescomte de Cardona i mare d'Hug (II) de Cardona-Anglesola, primer comte de Cardona, cognominats Cardona-Anglesola, fou titular de la baronia. Un dels membres més destacats d'aquest llinatge fou Ramon Folch (III) de Cardona-Anglesola i Requesens, nascut el 1467 a Bellpuig, que des de petit governà els seus dominis i al servei com a militar de Ferran II féu victorioses campanyes al Nord d'Àfrica i a Itàlia; fou virrei de Sicília (1507) i de Nàpols (1509) i com a capità general de la Santa Lliga (1511) esdevingué un àrbitre de la política italiana. Mort a Nàpols el 1522 (ja duc de Somma des del 1502 i comte de Palamós per matrimoni) la seva vídua Elisabet de Requesens encomanà una sepultura digna a Giovanni Merliano da Nola, dins el més pur estil renaixentista, en marbre de Carrara, que després fou portada (a peces i per mar i terra) a Bellpuig, on el cos del Cardona fou inhumat el 1531 (inicialment al convent franciscà). El fill de l'anterior, Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens , fou almirall de Nàpols i es casà amb Beatriz Fernández de Córdoba Figueroa, néta del Gran Capità. Llur vida transcorregué entre Barcelona (on exerciren un important mecenatge cultural) i Itàlia, amb breus estades a Bellpuig. El seu fill Antoni fou, a més dels títols rebuts, el primer duc de Sessa, títol que sempre empraren des d'aleshores els senyors de Bellpuig. Llurs descendents es cognominaren per aliança Cardona-Fernández de Córdoba i tingueren importants funcions polítiques (Francesc fou lloctinent general de Catalunya en 1669-73) i continuaren emparentant amb l'alta noblesa castellana. Des del segle XVI els seus sojorns a la vila escassejaven i des del XVII visqueren pràcticament a la cort de Castella. El títol passà als Ossorio de Moscoso, ducs d'Altamira (1768) i la senyoria es mantingué fins a la fi de l'Antic Règim.

MORFOLOGIA URBANA

Foto

En un dels turons més alts, on ara s'alça el castell, es formà des del segle XI el nucli primitiu, a redós d'una fortificació que formava part del conjunt defensiu fronterer que defensava aquestes terres de les escomeses dels àrabs, fortalesa que esdevingué el castell central de la baronia de Bellpuig. Aquest es contruí ja el segle XII i al seu voltant un grup de cases formaren una vila closa que aprofitaven els murs exteriors com a defensa i protecció; hom entrava al recinte per diversos portals. Al segle XIII la població havia augmentat sensiblement i l'espai primitiu era insuficient. L'ampliació del recinte tancat sembla que fou obra del segle XIV i arribava fins al N de les cases de la plaça de Sant Roc, que encara mantenen la curvatura defensiva característica, i es feren noves cases fora del recinte formant una nova avançada. Al llarg del segle XVI, quan la vila conegué una de les seves etapes més pròsperes, el creixement esdevingué espectacular: es construí l'església parroquial en un tossal immediat a la muralla, la casa dels consellers, l'hospital de Sant Josep i la capella de Sant Roc (a la plaça d'aquest nom), el monestir franciscà (per iniciativa dels Cardona), on s'instal·là el mausoleu, i també per iniciativa dels ducs s'eixamplà de nou el recinte i es feu avançar les muralles fins al carrer de Ramon i Cajal, dit encara popularment de Foramur. Donaven accés a la vila quatre portals: el de Lleida, el de la Font (al camí de Belianes i del monestir de Sant Bartomeu), el de Verdú i el de Sant Antoni (camí de Tàrrega), els quals foren enderrocats el segle passat excepte el de Lleida, que ho fou aquest segle; a cadascun hi havia una capelleta. Ja als segles XVIII i XIX el poble adoptà la configuració actual. Les muralles foren enderrocades a poc a poc i s'obriren nous carrers: el de les Boniques, el de les Fermoses, el de Sant Josep, el de les Eres, el de la Bassa i el Raval de Preixana. El segle XX ha vist sorgir el barri de l'Estació del ferrocarril. Avui el llarg camí que menava a l'estació és la gran avinguda de Catalunya, eix d'un important eixample. Paral·lelament a la línia fèrria discorre la carretera N-II. Altres sectors que van créixer a la darreria dels anys setanta foren l'anomenat Poble Sec, a llevant, i el de l'antiga carretera de Barbens, avui avinguda d'Urgell, amb l'institut de batxillerat com a edifici emblemàtic a ponent. La vila de Bellpuig s'alça a 308 m d'altitud, al sector central del terme, a l'extrem de ponent de la serra del Coscollar, que fa ací una bifurcació i ha definit tradicionalment l'aspecte aturonat del paisatge urbà. L'antic terme de Seana s'estén al sector N del de Bellpuig, entre els d'Anglesola (E), Barbens (N) i Castellnou de Seana (W), drenat per la riera de la Coma i ocupat pels conreus típics del Pla d'Urgell. Seana és un agregat de Bellpuig, on el 1981 hi vivien 260 persones. Històricament, surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig (1139). El 1180 Guillem d'Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar. El 1378 hi havia 4 focs, als templers de Barbens i als premontrastesos de Sant Nicolau de Fondarella. La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel (el 1399 era del deganat de Tàrrega) i a mitjans del segle XV era destruïda. No queda tampoc cap rastre del castell de Seana, que al XIV surt esmentat amb el seu batlle. Prop de la masia de Can Simó s'han trobat restes d'època romana, just al lloc on es trobava l'antic poble de Seana, que desaparegué al segle XVI.

POBLACIÓ

Foto

La població (bellputxencs) es duplicà entre els segles XVI i XVIII. Des de la construcció del canal d'Urgell la comarca fou capaç de donar feina a molts jornalers procedents de la Segarra, el Solsonès i el Segre Mitjà, que a la fi s'hi quedaren. La primera meitat del segle XX conegué un corrent emigratori vers Barcelona fins acabada la guerra civil de 1936-39, però els censos anaren augmentant. Després s'estabilitzà fins els anys seixanta. Aleshores, amb la represa econòmica i la mecanització del camp, molt joves partiren de nou cap a la gran ciutat, però el fenomen no tan espectacular com en els pobles petits es veié compensat per immigració de dins i de fora de Catalunya, que ja era un fet des dels primers decennis del segle fins als anys setanta. Amb aquestes compensacions, el creixement dels darrers anys ha estat lent però continuat. El 1996 hom censà un total de 3.929 habitants, dels quals 3.715 vivien al nucli de Bellpuig i 214 a Seana. La densitat de població era 102,5 habitants/km2. Actualment hi ha 4.941 habitants.

FILLS IL·LUSTRES

Foto

Entre els fills destacats de la vila, a més d'algunes de les personalitats sobresortints del llinatge Cardona-Anglesola, ja esmentades, cal anomenar Joan de Borja i Castro (1533-1606, polític, diplomàtic i escriptor al servei dels Àustria, fill del qual havia de ser Sant Francesc de Borja, duc de Gandia i lloctinent de Catalunya. També esmentar el jurista Josep Antoni de Gomar i Navès (mort el 1783), catedràtic de dret a Cervera. Valeri Serra i Boldú fou un folklorista no nat a Bellpuig però molt vinculat amb la vila i que, malgrat centrar els seus treballs en la comarca de l'Urgell a principis d'aquest segle, és un punt de referència inexcusable encara avui entre els estudiosos d'aquest camp. Entre els eclesiàstics, Josep Pont i Gol (1907-1995), bisbe de Sogorb, Sogorb-Castelló i arquebisbe de Tarragona fins l'any de la seva mort. Ramon Saladrigues i Oller (1883-1953). Escriptor i tipògraf. Dirigí "La veu d'Urgell" i "Lo Pregoner d'Urgell".

1 · 2 ...   »
Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web